(publicat en ‘Las Provincias’, 30 de giner 2007)
Per favor, deixem un poquet a la Pantoja, al Dr. Hause o l’ampalagosa noveleta ‘Catedral del Mar‘, que’l asunt te llirons ¿Escomence? Anem, es un dir, al sigle XIX, cuan u podía vórer per Catral o Alboraya el creiximent de carlotes, chufes, carts o safanories entre parotets, fardachos, aliacrans y tallarrosos, ¿bonico, no? En realitat, les enfermetats y la pobrea achopíen als valencians que, buscant l’olvit, es divertíen en falles, sainets o beguent lo que fora: llimoná, horchates o vi eixaent (cast. de Jaén). Al mateix temps, en les lluntanes tundres del Imperi Sariste, en lloc de safanories, naixíen monyicots en barba y bigot desde caganius, en un entrepá de polvora baix del braç. Ademés, no es díen Vaoret, Blay o Nelet; sinos Pisarev o Nemov. En eixos noms, ¿els quedava atre remey que fer canyarets contra el Gran Pardalot o Sar? Aixina, encá que Turguenev ya havía ficat el nihilisme en sa lliteratura, este moviment filosófic aplegaría a tot el mon al mateix temps que Aleixandre II aplegava socarrat a les calderes de Pere Boter en 1881, cuan l’atentat d’arrail nihilista el fea guano pera mujics. [+]