Rodejats d’un grapat de disimulats escoltes, els protagonistes charren junt a la frontera del Ajuntament de Valencia. Fa aufegor, y la Cantimplora es dona aire en un palmito republicá.
Primer adolívit, en modals y sinse sanc
Cantimplora —¡Che, Peluquins, que’l espírit de Lenin te protegixca de l’extrema dreta!. Te veig botinflat y en el monyo paregut a, a… a una rata arbellonera. Tens que cuidar ta image pera que’l poble crega que mosatros som gent seria. Tens que tíndrer bona fama y presencia, com faig yo en la meua.