» » Valenciá ‘arrós en costra’; catalá ‘amb crosta’

Valenciá ‘arrós en costra’; catalá ‘amb crosta’

Publicado en: Articuls
costra
Com pollastre sinse cap, el periódic ‘Las Provincias’ pega bots y sangolecha per l’empudegat femer catalaniste de la ‘normalització’. Hui mos aixerreta en el ‘crosta’ catalá. (Las Provincias, 21/ 05/ 2021).

En sensatea y esme, sinse encanarme, volía replicar als comentaris destrellatats de García de Cortázar, ‘el Roín’, respecte a mosatros, els valencians; pero llixc lo de «crosta» en ‘Las Provincias’ y em dona aixerdor. Aixina que nemon als eixemples que donen claritat a la foscor dels enredrants colaboracionistes. La paraula mos ve del lletí crusta, que’n els sigles de formació de los romániques donaría grafíes paregudes; per eixemple, el castellá «crosta de pan… crosta de massa… crosta de lo que comen» (Alonso Fernández de Palencia: Vocabulario en latín y romance, Sevilla, 1490). Poc a poc, les neolletines hispániques s’alluntaren unes d’atres, crean morfologíes en chicotetes diferencies. Aixina, en el diccionari lletí-valenciá de Esteve trobem el derivat ‘descostrat»:

“pa descostrat” (Esteve: Liber, 1472, ed. 1489)

Y es que alguns clásics ya s’havíen desnugat un poc del étim lletí: “amarch convit, / cubert de dolça costra” (Fenollar: Scachs d’amor, 1495)

Dasta Corominas es doná cónter del traslat1 de la -r-: «costra… es forma valenciana» (DECLLC, II, p.1066) La morfología arrailá y no asoles pera l’arrós en costra, plat de la cuina valenciana furtat per els catalans, com fan sempre en tot lo nostre.

costres de poncil” (Vilarig: Memorial… han de pagar les mercaderíes, 1607)

costra: cubierta o corteza exterior que se endurece o seca sobre una cosa húmeda o blanda. La costra que fa la broma salada y apegalosa de la mar” (Escrig: Dicc. 1887)

“tenen (les parets) unes costres y uns…” (Hern. Casajuana: La oroneta de plata, 1914, p.7)

“se menchará un arrós en costra” (El Tio Cuc, nº 73, Alacant, 1916)

“anar no més que a menchar arrós en costra” (El Tio Cuc, nº 73, 146, Alacant, 1916, 1917)

“el nas en costres” (Almanac La Traca, any 1922, p.43)

“el dumenge, arrós en costra” (Llibret Foguera Plaza R. Chapí, Alacant, 1942)

Per cert, encá mos falta un tratat2 escrit en valenciá modern ahon tingam les varietats nostres de plats en arrós, que moltes vegaes ixen en morfología catalana y com si foren típics de Catalunya. Ací tenim uns poquets, pero falten la majoría:

arrós abanda “La bouille-baisse, que es a Marsella lo que los boquerones a Málaga, es la primitiva sopa de los fenicios, el arroz-avanda (sic) de la valenciana gente, y en una palabra, la comida completa de la gente de mar” (Muro, A.: El Prácticón, tratado completo de cocina, Madrid, 1894)

arrós abanda “peix en salseta /… arrós abanda” (Genovés, G.: Un grapaet, 1916, p.17)

arrós abanda «cuando anclaban en puertos de pesca abundante acometía la magna obra de guisar un arroz abanda (…) su pirámide de arroz, dorado y suelto. Hervido aparte –abanda-, cada grano estaba repleto del suculento caldo de la olla (…) Únicamente desconocían esta voluptuosidad los infelices de tierra adentro, que llaman a cualquier rancho arroz a la valenciana (…) ¡Magnífico, tío Caragol!. Su buen humor le hacía afirmar que los dioses sólo se alimentaban con arroz abanda» (Blasco Ibáñez: Mare Nostrum, 1918)

arrós en banderoles “arroset en banderoles que estará com la canela” (El Mole, 1837, p. 7)

arrós en banderoles “casoleta d´arroset en banderoles” (Arnal: L´agüelo del colomet, 1877, p.7)

arrós en barberelles “mos fa arrós en barberelles” (Valls: La verbena, Alcoy, 1935, p. 7)

arrós en bledes “arrós en bledes” (Peris Celda: ¡A la Coronasió!, 1923, p.3)

arrós Bomba “Emilio Torre ‘Bombita’. Per aixó hia una marca qu’es diu Bomba o Bombeta” (La Chala, 10/ 03/ 1928, p.4)

arrós caldós “el arrós caldós” (El Tío Cuc, nº120, Alacant, 1917)

arrós caldós “eixe plat d’arrós caldós” (Almor, Josep Mª: Mornellaes, 1968, p.10)

arrós caldoset “culleraes d’arrós. Caldoset, caldoset” (Meliá: Pobrets, pero honraets, 1928, p.26)

arrós caldoset “está fent un arroset caldoset” (Román, A.: Tots de la mateixa, Alcoy, 1937, p. 36)

arrós en bacallar –en valenciá tenim abaecho o bacallar: “un arrós en bacallar” (El Tio Cuc, nº 100, Alacant, 1916) En catalá: arròs amb bacallà.

arrós caldós “arrós caldós” (Peris Celda: ¡A la Coronasió!, 1923, p.3)

arrós fadrí “farts d’arrós fadrí” (El Fallero, març, 1921, p.5)

arrós en fesols y naps “un plat de arrós en fesols y naps” (Peris, J.: Arrós en fesols y naps, 1921, p.1); “arrós en fesols y naps” (Azorín: Valencia. Ed. Losada, 1949, p. 160)

arrós bombeta “¿Qué més vols? .—Arrós bombeta, / perque l’atre me s’esclata / y está tot fet un empastre” (Almanac La Traca, 1922, p.16)

arrós al forn “arrós al forn” (Peris Celda: ¡A la Coronasió!, 1923, p.3)

arrós al forn “un arrós al forn” (La Chala, 15 de maig 1926, p.1)

arrós en musola “acabe de dinar arrós en musola” (El Tio Cuc, nº 130, Alacant, 1917)

arrós en llomello “arroset en llomello” (Burguet: El tio Sinagües. 1882, p. 15)

arrós en pata “fer arrós en pata, tortilla, paella y no se si chiraboix” (El Tio Cuc, nº 100, Alacant, 1916)

arrós en pollastre “arrós en pollastre y capetes de torero” (El Tio Cuc, 2ª ep. nº 53, Alacant, 1924, p.1)

arrós rosechat “arrós rosechat” (Rosanes: Voc. 1864, p. 14)

arrós rosechat “arrós rosechat” (Sanchis Arcís: El Prinsip del caball blanc, 1914, p.12)

arrós en seba “més poca sustancia que un arrós en seba mal fet” (El Cullerot, Alacant, 26 de juny 1897, p.3)

arrós sec «tenía ell ganes. per lo vist, d’omplir la seua pancha de culleraes d’arrós sec… de la clásica paella» (Michó, P.: Después de la festa, 1914, p.11)

arrós vestit –roinet, per dur grans en sa corfa: “…en arrós brut grans vestits” (Obsequi dels Voluntaris Honrats del Estat del Reyne de Valencia, 1794, p. 7)

arrosá en pollastre “una bona arrosá en pollastre” (El Tio Cuc, nº 87,140, Alacant, 1916, 1917), etc.

Entre’ls plats trobem la veu ‘abanda’, encano3 furtá per els catalans:

abanda “abanda: separadamente, aparte, en otro lugar” (Ros, Carlos: Dicc. 1764, p. 8)

abanda «abanda: adv. separadamente. Aixó posau abanda» (Escrig: Dicc.1887)

En fi, no vullc donar més el pato en l’asunt; pero si vosté cau en cachaperes ahon el camarer li oferix la carta en l’andrómina en catalá del «arrós amb crosta», enfuixca a rabo borrego y no’n torne may.

meson-casa-vellaEn Elig, encá que tenen el fascisme expansioniste dels catalanistes aufegant al poble, trobem eixemples de firmea en el manteniment del nom del seu plat més emblemátic: «l’arrós en costra»


1Del lletí translātus, en val. tenim la morfología etimológica en -l- : «traslat: traslado» (Escrig: Dicc.1851)

2 En val. modern tenim “tratat” (Ros, C.: Tratat de adages, 1736); “tratats. Estos llibres…” (Recitado en duo… de Sant Pere Pasqual, 1743); “segons lo tratat” (Planells: Vida de fray Pere Esteve, 1760, p.211); “tratat graciós y digne” (Galiana: Rondalla, 1768, p. 11); “han deixat fora en lo tratat de Londres” (El Mole, 1840, p. 84), etc.

3 En valenciá modern n’hian molts neollogismes que per perea o coentor fugim d’ells, y encabant volem tíndrer un idioma independent d’atres vehins.¿Es eixe el camí? En fi:

encano –encara no > encá + no > encano: “¿Encano ve eixe refresc?” (Burguet: La carrera de la dona, 1881)

encano “encá se riu (…) y encano s´ha fet de día” (Vidal y Roig, F.: La ovella descarriá, 1902, p.45)

encano “encano fea un minut que…” (Vidal y Roig: El Palleter, 1904, p.35)

encano “encano t´arree tota la que te mereixes” (Lanzuela, A.: La Templá del barrio, 1933, p.16)


Artícul en PDF