La coneguda expresió ha produit cantitat de lliteratura de tot a cent entre’ls colaboracionistes d’arrapa, fuig y agarra els caragols. Encá que’l vocable es polisémic, n’hia certea de que ‘camot’ es aumentatiu de ‘cama’, també en femení: «camota: pernaza» (Escrig: Dicc.1887). Per tant, es trataría d’un galavardeu llarc de cama. Y, si no fora asimétric, sería millor dirli ‘Camots’. Per eixir sempre en mayúscula tindríem un malnom, pero n’hian varies teoríes del orige.
Acabar com Camot
Publicado en: Articuls