» a quín sant

a quín sant

0
Pin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Share on FacebookEmail this to someone

a quín sant –polisémic: sorpresa, ducte, contrarietat per algo fet o que no es vol fer: “¿Y a quin sant? Hasta li pase la pinta” (BNM, Ms. 14. 185, Chaques l’olier, c. 1850, f. 14)

¡a quín sant! “¡A quin sant! Calle, calle, Riteta” (Sallés Rocabert: Els castigaors, 1931, p.14)

¡a quín sant! –es diu pera mostrar extranyea o sorpresa respecte a lo que diu atre: “No, home, no. ¿A quín sant?” (Llobat Ferrer: ¿Ho ha fet el fill del alcalde?, a. 1931, p.11)

¡a quín sant! “¡A quín sant, a quín sant me vaig enamorar de tú!” (Lanzuela: La Templá, 1933, p.17)