» a

a

0

a –prep. davant d´acusatiu. Les ferramentes sintáctiques pera trencar enredros semántics y donar claritat als significats son paregudes en valenciá, castellá y catalá. Mosatros, si tenim ductes, fiquem la preposició ‘a’ en complement directe davant de nom de persona: “Ricart ampará a Nelo”, mentres que´n catalá diríen: “Ricard emparà Manel”. A fi de cónters, al llevar preposició del acusatiu, el catalá torna a la sintaxis del antiu castellá. Lapesa donava eixemples d’acusatiu sinse preposició en Lope de Vega, per l’any 1600: “no disgustemos mi abuela”, “quiere Doña Beatriz su primo”; e inclús en Quevedo: “acusaron los escribas y fariseos la mujer adúltera”. Els huendos sintáctics de l’AVLL, com el sinyor Palomero (vórer Prólec DHIVAM), oferixen chanques catalanes als chiquets valencians: “Cleopatra estimà Marc Antoni”, cuan en valenciá tenim: “Cleopatra amá a Marc Antoni”, o “Cleopatra vullgué a Marc Antoni”. Per eixemple: “¿No va enganyar a Carlos IV?” (Bib. del Senado, Coloqui entre un capador de la Gascunya y un sabater remendó de Valencia, 1808)

a “com feu matar a son germá per codicia dels bens” (Dietari del capellá d’Anfós el Magnánim, 2 de febrer 1444, f. 93)

a “afluixar cuets borrachos, allastimant a algú” (Dir el pecat si es pot / mes callant al pecador, Imp. Ferrer de Orga,1820)

a “obsequiant a les chicotes” (El Tio Cuc, nº 135, Alacant, 1917, p.2)

a “cridaré a la chica que mos traga caires” (Miralles, A.: Entre un peixcaor y…, 1918, p.5); cat. trucaré la noia.

a “¡Amenasar a este vell!” (Comes, P.: El regrés del emigrant, 1923, p.15)

a “yo vullc a la mestra” (Semanari “El Obrero” d´Elig, 20 febrer 1938); cat. jo estime la mestra.