» » La catalaná de matinaeta del periódic Levante: “Petxina”

La catalaná de matinaeta del periódic Levante: “Petxina”

Publicado en: Articuls
petxina
Sempre, mentres prenc café en llet, el diari Levante em fa que estiga amarc, encá que fique prou de sucre. Son les catalanaes com “petxina” (Levante, 11/05/2019) les que fan de fel.

Estem equilibrats. El catalá Levante te 275.000 llectors diaris; y servidor de vostés, 20. Aixina que, ilusionats per el jagantesc éxit, seguim llaurant la mar. Hui mos diuen que ya está auberta la Cova de la Pechina; pero, els buderons del tarquim idiomátic, oferixen el catalá “Petxina”, segons manen y regloten els catalanazis expansionistes del IEC y els seus botasequies Chimo Puig, Oltra y demés chorripies de l’amoralitat. Com es disapte (o ‘dissabte’, pera lo Rat Penat, Torra y l’IEC), y com anit sopí una fartá de palayes, entre atres coses, y vaig béurer una miqueta més de lo degut, estic més pereós que un Chimo Puig en les Corts, aixina que asoles done lo que mos deixaren nostres yayos y els yayos dels seus yayos… (bucle cronológic eixit del ensómit palayer). Lo dit, els deixe documentació y, qui vullga carchots, que seguixca mercant l’embonyigaor diari Levante:

pechina –d’étim ductós, ¿lletí pecten, -ĭnis?. Mosarabisme valenciá que pasá al castellá. Desde temps migevals es documenta en la patrimonial –ch– nostra (DCECH, IV, p.452); cat. petxina. Present en humanistes con Antoni Canals (c.1390), o lletinistes con Pou (a.1575), la colaboracionista Generalitat del Tripartit y l’Ajuntament de Ribó han caramullat el Reyne en lletreros del cat. petxina, aufegant al clásic sustantiu valenciá:

“collia pechines” (BUV, Canals, A.: Valeri Maxim, traduit al valenciá, 1395)

“pechines de mar, cloquea cloquee” (Esteve: Liber, 1472)

“dos vanones… ab mostra de pichines” (sic) (A. Patriarca. Inv. mort Jaume Roig, 1478)

“sobre lo cap de aquella ymage… una pechina” (AMV, Consells, 57, A, 5 –9- 1517)

“conchas que en Valencia llaman pechinas” (Palmireno: Voc. Humanista, 1569)

“pechines (l)lises (…) pechines aspres” (Pou: Thesaurus puerilis, 1575)

“en la pila de batejar una pechina de argent” (Archiu Mun. Castelló, Inv. de Sta. María de Castelló, 18 de giner 1604)

“una pechina gran de argent” (BRAH, ms. Dietari Porcar, a.1615, f.217)

“més morets que pechines” (BSM, Ms. 6781, Mulet: Comedia de Gayferos, c. 1660)

Encá que ‘pechina’ estava arrailá en el sigle XIV (Antoni Canals, c.1390), la variant ‘pichina’ ix alguna vegá en el sigle XV, per lo que Mulet asoles mantingué l’arcaisme: “més moros / que pichines te la mar” (BRAE, Ms. Mulet: Art de peixcar tellines, c. 1660)

“y pechina de tan bona perla” (Ballester, J. B.: Ramellet, 1667, p. 7)

“una venera eo pechina de plata pera batejar” (AMC, prot. de Jaume Cases, Inv. Santa María de Castelló, 11 de deembre 1668)

“com una pechina” (Arch. Catedral de Valencia, Ms. Melchor Fuster, c, 1680)

“una naveta eo pechina de plata” (AMC, Inv. Santa María de Castelló, 30 de giner 1688)

“portava…, / y la pechina dabant” (Baoro el Rochet de Alcáser, c. 1790)

“pechines, pechinelles: almeja” (BMV, Serrano Morales, ms. 6549, Diccionari valenciá, 1825)

pechina por almeja” (Salvá: Gramática castellana, apéndice de voces valencianas, 1838)

“pechina: almeja” (Lamarca: Dicc. 1839)

“m´allargue hasta la Pechina, / mire del riu la corrent” (Escalante: La vanitat castigada, 1855)

“cuansevol pechina” (Bernat y Baldoví: Pascualo y Visanteta, 1861)

“aguardam allí, capa la Pechina” (BNM, Ms. 14339, ¡Qué no será!, 1862)

“dos pechines grans” (BNM, Ms. Marsal: Els amants d´Alboraya, 1862, f.21)

“fem aixina, vosté desde la Pechina, yo desde dins la siutat” (El Tío Nelo, 01 /03/ 1862)

“…de la Pechina, escrita per el porter del tir del colom” (El tío Nelo, 19 de febrer 1862)

“pechina: … concha, ajobillla, almeja” (Voc. val. 1864)

“¿saps el roido ahón aplega? A la Pechina” (La senserrá del mercat, 1871)

“ahon vosté vullga; a la pechina” (Roig y Civera: El casament de les borles, 1874)

“anarem a pasechar allá paca la Pechina” (Escalante: El tio Perico, 1875)

“la pechina li va cáurer” (Salvador, J.: Una agüela verda, 1876)

“que pechines porten” (Llombart: Misteri de Sent Cristófol, c,1877)

“al Grau, Mont Olivet o la Pechina, clásics punts” (El Bou solt, 1877)

“en la Pechina, volant” (Llombart, C.: Abelles, Valencia, 1878)

“y fer arca en la Pechina” (El Chiquet del milacre, 1878)

La Pechina del Turia era u dels puestos ahon anaven a peixcar els valencians: “al Grau… a la Pechina” (Llombart: Tabal y donsayna, 1879)

“ni pechines me traurá” (Millá, Manuel: Cascarrabies, 1889, p. 17)

“a la mar men vullc anar / a enrastrarme de pechines (…) per la canal, per la pechina” (Gadea: Ensisam de totes herbes, 1891, pp.11, 404)

“en la pechina, el chorro del aiua” (Martínez Ruiz: Canyisaes, Monóver, 1909)

“pechines de la llanda que…” (Martínez Ruiz: Canyisaes, Monóver, 1910)

“Chica qu’estos díes / balles la tarara, / corre a la Pechina / si te ve de cara. / La tarara, etc.” (La Matraca, 21 d’abril 1916)

“no es un caragol. Es una pechina” (El Tio Cuc, nº 151, Alacant, 1917, p.1)

“caragols y pechines de mar” (Gadea. Tipos, III, 1918, p.64)

“estem front a la Pechina” (Thous, M.: A la vora del riu , mare, 1920)

“¡Anem a la Pechina!” (J.G.: Fallo a blanques, 1924, p.22)

“diuen que van a adoquinar el riu desde la Pechina” (Angeles, P.: Al treballaor, faena, 1926)

“en alguns punts, com en el camí de la Pechina” (La Chala, 26 de juny 1926, p.3)

“estem en la popular barriá de La Pechina, prop del Mataero” (Sendín Galiana y Gómez Polo: Rusafa, Bolsería, Mataero, 1928, p.20)

“s’en va a la Pechina” (Peris Celda: ¡Noy! ¡Che! y ¡Olé!, 1929, p. 5)

“¿De quins, seductora pechina?” (BV, Ms. 649-12, Les Almejes, c. 1930)

“¿Y els atres? –M’els he deixat agarrant pechines” (Barchino: Tot lo que relluix, 1931)

“per la Pechina, al cáurer la vesprá… pero a la Pechina, a la Pechina anirem cuant tu vullgues” (Lanzuela, A.: La Templá del barrio, 1933)

“per Pascua, allá en la Pechina” (La Chala, 19 d’abril 1935)

“pechina… parece ser de procedencia mozárabe valenciana” (DCECH, vol. 4, p. 451)

“del Pechinar” (Romero, J. B.: Mapa de l’Albufera y asequies, 1761)

“ell ha anat al Pechinar” (Serrano, M.: Voreta de l´Albufera, 1928, p.20)

“el meu amic… més agarrat que les pechines a la roca” (El Tío Cuc, Alacant, 16/05/1936, p.4)

“soc una pechineta” (Bib. Val. Ms. 649-12, Les almejes, c. 1930)

“en pechinetes y tot” (La Traca, 23 octubre 1915)

Éramos pocos y parió la abuela del Rat Penat y el PP

amparanos
En el diario Las Provincias de hoy (11/05/2019), comprobamos que hasta los valencianistas están en parte catalanizados, sin saberlo ellos.

Los ofendiditos de Lo Rat Penat critican la grafía “empara’ns” que los colaboracionistas han situado en el tapiz de la Mare dels Desamparats. Siempre medrosos, lo mismo que el diario Las Provincias que recoge la tímida protesta, olvidan que el valenciano se singularizó algo más de sus hermanos castellano y catalán al adoptar el pronombre mos: “a punt de que mos perdam tots” (Galiana: Rond. de rondalles, 1768, p. 86); también enclítico: “tú vols matarmos” (Colom: El sant del agüelo, 1882); “vullga donarmos” (Tafalla, V: Un defensor de Melilla, Alacant, 1893), “maltratantmos” (Barber y Ras: De Valencia al Grau, 1889); “¡cóntamos, dona!” (Morales San Martín: La Borda, 1911), “deixeumos asoles” (Peris, J.: Més allá de la lley, 1927)... ¡Che, la veritat, com seguixc en la perea del disapte y tinc tisparixos per dins la pancha, vaig a péndrer atre café en llet. Y als sanc d’horchata de Lo Rat Penat, ¿per quína rahó encá manteniu eixe catalanisme de la separació en guionet dels enclítics? En valenciá modern, el de mosatros, els valencians vius, tenim ‘ampáramos‘, no ‘ampara-nos‘. Com diría cuansevol sinyora del GAV: “Sent Vicent, gloriós paisá nostre, ampareumos(Catecisme Valenciá, 1907).

Paseig de la PechinaPer l’any 1928 ixqué a llum la Pechina feta en pedra, junt a la barana del Turia, tras tráurer de damunt la terra duta per fortes riuaes. El monument va deixar asombrat al poble que, al poc temps, donaría nom al Paseig de la Pechina, en valenciá. Rita Barbera y atres monyicots sinse ánima heu catalanisaren com a Petxina, obedint ordens de catalanazis y colaboracionistes.


Artícul en PDF