Les paraules naixen pera donar riquea lléxica y claritat semántica a un idioma, sempre que’l poble (italiá, valenciá, chichimeca, etc.) tinga llibertat pera fero. No es el cas valenciá, ahon una gabulera CIA llingüística del PPons perseguix a tot vocable, morfología y sintaxis que no li rote al IEC de Catalunya y sa caparra l’AVLL. Aixina ocurrix en ‘panquemao’, sinse -dintervocálica; sustantiu exclusiu del valenciá y que no es sinónim de ‘pa cremat’, com marmolen els colaboracionistes. Si en la llanda se mos crema una tallá de pa, mosatros podem dir: “Eixe pa cremat heu tireu al poal del fem; preferixc panquemao”. Paraula en corpenta lléxica y semántica, encano mos l’ha amaitinat el castellá DRAE o el catalá DIEC. [+]
Els panquemaos, les tonyes y les mones d’Elig
Publicado en: Colecció Catalunya mos furta