» » Atra catalaná de hui en el diari Levante

Atra catalaná de hui en el diari Levante

Publicado en: Articuls | 0
taulai
Per els carrers de Santa Pola trobem el nom del pardal ‘taulaí’, que’l colaboracioniste Lacreu y el diari catalá Levante prohibixen.

Ya tenía fet el fardo pera anarmen unes semanes llunt d’este paraís, endenyat per colaboracionistes y nonsabos; pero m’ha punchat els nyítols l’antiu periódic de les putes, el Levante, aixina que, ¡va de bo!. U dels gafauts enredraors llingüístics del catalá Levante, el sinyoret Josep Lacreu, seguix en sa faena d’arrapar (sempre a bon preu) la llengua valenciana. Hui oferix als sanc d’horchata la paraula “teuladí” (Levante, 26/ 03 /2019), amagant que’n valenciá modern —el que mosatros escoltárem als nostres yayos—, es coneix per “taulaí”, aubrint vocal y deixant cáurer la -d- intervocálica. Este espasó de guardia es fel peó del IEC y sa mascota AVLL, ahon han anat a parar tots els bultos catalanistes que suraven per la sequiola del colaboracionisme. El rabosot Lacreu asoles dona la morfología que agrá a Barcelona, amagant l’atra, la del valenciá modern que mos allunta d’atres llengues germanes:

aquell riallós tauladí” (Ballester, J. B.: Ramellet, 1667)

el tauladí que seguix” (B. Nic. Primitiu, Ms. 420, c. 1795)

y al niu torne el taulaí” (Baldoví: Pascualo y Visanteta, 1861)

taulains pareixen” (BNM, Ms. 14339, Escalante: ¡Qué no será!, 1862)

¡Ya es bon taulaí!” (Liern: La Flor del camí del Grau, 1862)

Ya et vech vindre, taulaí” (Balader: El pare alcalde, 1871)

sol matar cuant ix millor, un taulaí o cagarnera” (Semanari El Pare Mulet, 1877)

ya sabem quin pardal es. Un taulaí”(El Cullerot, Alacant, 24 de joliol 1897)

si per por als taulains / els llauraors no sembraren…” (Ovara: Molí de vent, 1905)

una bandá de taulains” (La Traca, 25 de maig 1912)

chorlit… paixarell… taulaí…” (El Tio Cuc, nº 65, Alacant)

foguera-de-sant-chuan

Entre els primers foguerers d’Alacant, en 1928, estava el famós y simpátic Taulaí, com podem vórer en la imagen y text del mateix any, acompanyat d’atres festers. Els dona igual als colaboracionistes, que sempre trobarán rahons pera impóndrer lo que’ls mane l’IEC. Per el mateix motiu Lacreu escriu “bec”, en cónter del valenciá modern “pic”, siga pic de pardal o insecte, ferramenta de percusió, pic de montanya, etc. Lacreu s’ha fet d’or en sa llabor de catalaniste, aixina que no fa cas ni de Corominas, que advertix que ‘pic‘, pico‘, “no es terme propagat desde’l castellá” (DECLLC, p.519); y, ademés, diu que’l derivat ‘picayo’ es “d’aspecte netament mosárap”. Llógicament, si tenim el verp “picar”, també es nostre el polisémic sust. “pic”:

pic… abelles que no tenen pic” (Pou: Thesaurus, 1575)

no´m boixarás, corp, que tens el pic negre” (Gadea: Ensisam, 1891)

pic y pala… al sapuquero” (Peris Celda, J.: Arrós en fesols y naps, 1921)

Y era usat dasta en sainets en valenciá estrenats en Barcelona. Aixina, en llocucions sinónimes de tíndrer facilitat pera charrar: “¡Com mon pare te eixe pic, / si vinguera Marianet, / parlaríem un ratet…!” (Picher: Marianet y Marianeta. Estrenat en el teatro ‘Bosque’ de Barselona, 21 / 03/ 1927)

Respecte l’adv. cat. “lleugerament”, usat per Lacreu en el Levante, desde fa sigles tenim el val. ‘llaugerament’, encá que a ell li sindone lo mateix. La seua misió es catalanisar valencians:

llaugerament” (Esteve: Liber elegantiarum, 1472)

sen porta (l)laugerament” (Anónim: Vida de St. Honorat, 1495)

(l)laugerament” (Roiç de Corella: Lo Primer del Cartoxá, c. 1496)

més llaugerament” (Llull: Blanquerna, traduit al valenciá, 1521)

mes llaugerament” (Montanyés, J.: Espill de ben viure, 1559)

llaugerament: ligeramente” (Escrig: Dicc.1887)

La degradació es evident: el catalá Bonllabi, en 1521, fea la traducció al valenciá dels manuscrits en mallorquí-provensal de Llull, y triava la morfología nostra, “llaugerament”, y era un lletiniste del ple Renaiximent. Y hui, en 2019, tenim al palafanguer eixe del catalá Levante fent llum de gas per voluntat y amparo del Tripartit de la Fallera Cantimplora y el Peluquí Resabiat (cat. perruquí). Y acabe en l’atre cudol periodístic, Las Provincias, que també fa lo que pot pera fer mérits davant del Tripartit, encá que’s més poregós y sórdit que les rates d’arbelló. Hui mos fea eixir el cabell vert al estamparmos el catalá “Visca” tratant del Valencia CF. (Las Provincias, 26 /03/ 2019). Mosatros, en valenciá, tenim ¡Vixca!, cast. ¡Viva!, y cat. Visca!.

vixca” (Colofó del Cartoxa, Valencia, 1496)

vixca” (Milán, Luis de: El Cortesano, 1561)

y no vixca recelosa” (Timoneda: Aucto de la Yglesia, 1569)

Vixca lo pare Simó” (BRAH, ms. Dietari Porcar, 9 de giner 1615)

¡Vixca la llibertat!” (Soto Lluch: El boticari de Villarreal, 1927)

¡Vixca la vida!… ¡Vixca Gandía!” (Ferrer: A la vora del riu Serpis, Gandia, 1932)

vixca la llibertat” (Barchino, P.: El cuquet del carinyo, 1932)

que vixca tot lo mon” (Valls, E.: Matí de Gloria, Alcoy, 1932)

¡Vixca la senyoreta!” (Garrido, J. Mª: ¡Opresors y oprimits!, estrenat en Alacant, 1933)

¡Vixca el divors!” (Morante Borrás, J.: ¡En la festa de les falles!, 1934)

que l’atenga… que vixca” (Soler Peris, J.: Els estudiants, 1934)

¡Vixca Orá! ¡Vixca Alacant!” (Llibret Foguera d´Orá, Alacant, 1935)

pera que tot el mon vixca” (Semanari “El Obrero” d´Elig, 30 de giner 1938)

¡Vixca el poble, vixca Rusia!” (¡Alacant!, Ofensiva, Boletín de la 18 Brigada Mixta, nº 42, 27 marzo de 1938)

En fi, l’expansionisme catalá seguix sent l’amo y, crec, que eixa genteta arreplegá per VOX no mourá un dit pera formigar als parásits que mos chuplen la sanc, els dinés y la llengua valenciana ¡La Maredeu! ¿D’ahon han tret eixa colecció de caretos que semblen eixits del trenet de la bruixa?