» » Lluis Mesa, ‘Prémit Bonyiguer, Otony 2019’

Lluis Mesa, ‘Prémit Bonyiguer, Otony 2019’

Publicado en: Articuls | 0

bonyiguerL’ofici de bonyiguer era digne y ecológic. Arreplegava lo dels caballs y, encabant, fea un guano millor que’l dut d’ultramar. Atre asunt son els ductes al vórer a este sinyor de la foto, Gestor cultural d’Albalat dels Sorells, Croniste d’Estivella y “professor de valencià”. Amateix, ensomordit, encá no puc enténdrer qué porta en els collons ¿Es joguet del Sex Shop del cantó? ¿Es un dron… o s’apoya1 en l’eixarment? ¿Qué mos vol dir en eixa ma auberta? En fi, cadaú pot fer lo que vullga mentres no mos enguerre y done trinchets… en el seu didactisme catalaniste. Segons mon companyer Tronchoni el de la Foya, `Mala va la dansa cuan me parles en criansa’. Astó heu día cuan algú li volía engatusar en meloses paraules; pero l’astut Lluis Taula y Caíra es lo contrari a un benagay que’s chupla el dit. En les seues meloses homilíes semanals en el dasta fa poc diari dels putons (el ‘Levante’, fill del franquisme), senta trona de sabut en la llengua que ha impost el fascisme expansioniste catalaner.

Fosc ploramica que aumpli bolchaca catalanisant, presumix de croniste d’enterea y arrails, pero s’engaldix sapos y renocs mentres sorrega lo que agrá als de dalt. Aixina, per eixemple, escriu ‘cronista’ en catalá y castellá, espichant al clásic y modern valenciá ‘croniste’. També, encá que vorá documents tots els díes en els archius ahon el verp ‘cambiar’ es l’únic desde cuan Jaume I anava en porreta, ell preferix el fabriste ‘canviar’. Aixina es la riquea parolera d’este sumuliste que, en melsa y maquensia, es trenca el copró en llepar ahon chafa la chapallá de colaboracionistes de l’AVLL, els de l’ambrolla y vórer per ahón cau la mama.

catalanisteEntre’ls bonyigos arreplegats per Lluis Mesón, y que fa menjar al llector del catalá ‘Levante’, tenim joyes cul de got: “amb aptituds”. Cuansevol valenciá, siga del Partit dels Verts del Reyne o de VOX, sap que ‘aptitud’ es castellá y catalá. Mosatros pronunciem la sorda -t, y l’escrivim: aptitut” (Escrig: Dicc.1851); “qui te aptitut pera contráurer matrimoni” (El Cullerot, Alacant, 6 de juny 1897, p.1), etc. Mosatros, enredraor Prémit Bonyiguer, diem “en aptitut”. L’erudit, sangolechant perorates, asolta coses com estes: “un cronista… amb sensibilitat per conéixer i arxivar tot el que succeeix…”. El molt bort, abanda del susdit catalá “cronista” y la morfología verbal catalana ‘succeeix’, escriu “arxivar” ¡Orelles de burro (y no eixe sombreret Bob Dylan que, sinse modals, du dins d’un espay tancant) mereix el croniste que está tot el día llegint les paraules “archiu” y “archivar” en els documents que dotoreja en els archius, y escupix en sa morfología; mes la veritat sura: “les claus del archiu” (ACA, reg. 1. 140., el rey Martí demana el Valeri, 16 octubre 1399); “del archiu de la Sala de Valencia” (Riusech, G.: Furs de Valencia, imp. Lambert, 1482); “archiu de grans misteris” (Ribelles,: Bib. Leng. Valenciana, 1, p. 643, text del 1490); “tancats archius” (Perez, Miquel: Imitació de Iesuchrist, 1491);“en cremarse la sala y archiu” (Beuter: Hist. de Valencia, 1538), etc. Els manobrers del catalanisme que desfilarchen la llengua mereixen, en sentit metafóric, que’ls singlen la cona.

¡La Maredueta y Sent Roro m’amparen! ¡Este bolicot de colaboracionistes em produix calentures formigants!. El flatós dentoles Mesa, en artícul arbelloner del diari ‘Levante’, presumix de que “he evaluat les proves de valencià del l’EOI o de la JQCV de Sagunt” ¿Cóm pot este caldós fer la proba2 de valenciá a ningú? En cónter del mosárap valenciá Morvedre, usat dasta les mordinyaes del fascisme expansioniste del sigle XX, seguix en el lletinisme castellanisant “Sagunt”; pero l’esquirolet (cast, peonza) mos esquita de tarquim y mos empudega en la fachenda de escriurer “ganxo” en catalá y, volent aparentar que’s virtuós etimólec, escagarrusa chorraes d’eixa familia lléxica en morfología catalana; “suficient ganxo… ha enganxat… enganxar… ens enganxen… enganxaren amb mitges… ganxos que… enganxar pel millor…” (Mesa, Lluís: Els ganxos de la esse. Levante, 25/07/2019).

lluis-mesa
Fet un bras de mar y més templat que una carchofera, nostre conole llingüiste lluix bonico birret cagallonat, ¿el durá en l’acte del Prémit Bonyiguer 2019? N’hiaurá bescuitá y café de figues pera tots els galafres.

Mosarabisme valenciá d’étim desconegut, ¿del prerromá *ganskio?, la -ch- es documenta en el sigle XIII, y may s’ha perdut la grafía: “uns ganchos” (DECLLC, en doc. del 1299); “ganchos de ferro” (Beuter: Hist. de Valencia, 1538); “parleu poch y ab gancho” (Martí, Andreu: Consells y bons avisos, c. 1570); “ganchos de traure la carn de la olla” (Pou: Thesaurus, 1575); “tres ganchos de ferro” (BRAH, ms. Dietari Porcar, a.1599); “prohibir també chusos… y ganchos” (Ordens de Jaume Ferrer, Imp. Mey, 1618); “que deguen portar gancho” (Llib. establiments de Peníscola, 1701), etc. Tant el sustantiu com el verp es mantenen vius en el valenciá modern, fora de la porcatera del catalanisme filológic. Aixina: “li engancha una tenca com un bou” (El Mole, 1837,) “el llobarro … l’am s’enganchá” (Fambuena: Fer les cartes, 1881); “que portava enganchá en…” (Semanari Garrotá de sego, nº 3, Alacant, 1888); “aprofita més que pera anar enganchá” (Fink Rees: La millonaria, 1918); “enganchá a l’aladre” (Peris: Terres malahídes, 1919), “anem enganchats” (Llibret Foguera Hernán Cortés, Alacant, 1948), etc.

Obedint a la caterfa del IEC y l’AVLL, l’unflat ‘Prémit Bonyiguer’ es fa de ventre en les construccions sintáctiques d’Antoni Canal, St. Vicent Ferrer, Ausias March y demés valencians que feren us del neutre lo dasta l’actualitat: “als fills… farán treballar e plorar. E per lo contrari les mares …” (Canals: De Providencia, c. 1395); “en lo qual” (Canals: traducció al valenciá del Valeri Maxim, 1395); “en paraís es lo contrari” (DECLLC, I, p. 60; en text de Sent Vicent Ferrer, c. 1400), etc. Una riquea morfo-sintáctica que may es pergué, dasta la riuá de sarambos catalanistes.

En fi, si aplega el día en que’ls colaboracionistes del expansionisme catalá se’ls prohibix fer el mardanot y se’ls talla el chorro de money, no anirem a gayateas llarc a llarc raere d’ells, ni en bascollaes conilleres. Els donaríen corbelles pera segar fabó, una tirera de machos y un camp pera creílles, sebes, carlotes, mangraners, garroferes, etc. Els bonyiguers faríen que la terra fora fructífera y que’ls abres donaren bon frut. Estaríem en un paraís sinse els que moscardechen dinés públics; pero, en 2019, la rabera de filólecs bufalagamba mereixeríen un castic com l’ampomat en Sorra y Modorra. ¡Che, ya estic aponentat y gaitut! Com son cuatre díes y vespraes, vaig a ferme un gotet de llágrima-Cristi y un moset de mamella de monja (tipic melengue d’Oriola y Almoradí).


1 Del lletí podium > *appodiare, ixqueren els antius fr. appuyer e it. appoggiare; supost orige del verp valenciá: “mes pera apoyar asó” (En obsequi desl Voluntaris Honrats del Reyne, 1794, p. 5)

2 Cultisme etimológic valenciá, de la familia lléxica eixida del lletí prŏbāre: “la proba feta per part del dit Syndich de…” (Bib.Val. XVII, F. 344, Consell General de Valencia, 19 dehembre 1630, p.3); “¡capte lleu!, a proba em done” (BNM, Ros: Paper curios pera fer lo (l)laurador, declarantli a una senyora son amor, c.1740).