» » La catalaná de hui: el ‘Xiulaor de Lliria’

La catalaná de hui: el ‘Xiulaor de Lliria’

Publicado en: Articuls
xiular
En l’am de la perdua ‘intervocálica -d- (característica del valenciá modern), el samarro periodiste mos vol peixcar com a samarucs en la x- catalana de xiulaor (Levante, 23/ 11/ 2020)

En Lliria ha botat el portent del sigle: un chic li ha donat per chiular en els morros, junt a atre que arrea colps al indefens teclat; aixina que’ls del diari catalá Levante, sinse escaramells, han dit: ¡Che, melsuts, anem a vórer al Chiulaor, que’l poble te fam de tiritaines en finea!. Ya en Lliria, el pedrapiquers del valenciá y espanyol agarren la granera d’escriurer y entarquimen papers en gargalls com «Xiulaor». Si els enredaors catalanistes ampomaren les tonellaes d’escrits ahon ix nostra familia lléxica de chiular, chiulit…, s’auferían sinse dir ni mut. Ací tenim uns chicotets eixemples, que no siguen llandosos trencatótines:

“chiulets” (Roig: Espill, 1460)

“chiulant fort” (Beltrán, Jaume: Obres, 1515)

“han chiulat e cridat” (Villena, Isabel de: Vita, 1497)

“chiular les serpents” (Villena: Vita Christi, 1497)

“chiulet de…” (Pereç, Miquel: Vida de Sant Vicent, 1510)

“caballers, qu’el tren ya chiula” (El tío Nelo, 22/ 11/ 1862, p.8)

“l´aserp que chiula” (BNM, Ms. Escalante: Un grapaet y prou, 1868, f. 27)

“atra que chiula” (Colom: Cuatre comics d’ocasió, 1873, p. 19)

“en el meu poble no se chiula” (Semanari Garrotá de sego, Alacant, 12/ 08/ 1888, p.2)

“está que chiula per…” (El Cullerot, Alacant, 24 /10/ 1897, p.3)

«chiula el tren» (Meseguer: Tot pasa, 1909. p.16)

«l’aire que chiula de nit» (Sancho Riera: Ivern, 1914, p.1)

“chiula fort” (Alberola: Terres secanes, 1924, p. 54)

“chiula cridant a la novia” (Beltrán: El novio de la reina, 1933, p. 12)

“en el cel chiula” (Irles, Eduart: Romans del bon alicantí, Alacant, 1934)

“chíulali” (Ovara: L’ánima en un fil, 1881, p. 19)

“chíulali” (Barreda, J.: Taranyines en els ulls, 1874, p. 9)

“chíulali!” (Baidal: Amor Torna, Castelló, 1917, p. 27)

“chíulali” (Valls, E.: Matí de Gloria, Alcoy, 1932, p. 2)

“chiulant en un reclam” (Archiu Mun. Elig. Romans del pleit del pollastre, 1776)

“per allí damunt chiulant” (Conversació de Saro Perengue, c.1813)

“el vent chiulant” (Milacre del taberner, 1858, p.11)

“yo pasava chiulant” (Barreda: Taranyines en els ulls, 1874)

“li podía chiular” (Coloqui… una que li díen Crisóstoma, c.1770)

“pareixia alló un chiular” (Conv. de Saro. 1820)

“pots chiular” (B. Nic. Primitiu. Ms. Coloqui de la Mosa, s. XVIII)

“als que m’els han chiulat” (Colom: Lo que fa la roba, Castelló, 1874, p.54)

“chiular” (Bellido, F.: Un francés de Rusafa. 1876, p. 26)

“pera d’eixe modo poder chiular” (La Nova Traca, nº 1, 1894, p. 2)

“deixaré chiular en…” (Caps y senteners, 1892, p.28)

“un chiular desesperat” (Morales: Noveletes, L’Avenç, 1910, p.19)

«chuilar fort» (Lluch, F.: Terra d’amor, 1914, p.3)

«chiular, chiulet…» (Fullana,Ll.: Voc. valenciá, 1921)

“chiula fort… digueres que chiularíes” (Barchino: El cuquet del carinyo, 1932, p.8)

“¡Chíulali, que te agonía!” (Calpe de Sabino: La creu del matrimoni, 1932, p.34)

“no chiularás” (Baoro el Rochet de Alcáser, Tortosa, c. 1790)

“no el chiularen tan sixquera” (El Pare Mulet, 1877, p.71)

“ya ha chiulat” (Martínez: Silvestre el de Carcaixent, Alacant, 1890, p.20)

“me chiulaven” (Arenga pera tirar desde el carro, que fa Sento el Novelero, 1802)

“chiulem” (Millá: Els microbios, Valencia, 1884, p. 7)

“segón el chiulen” (Escalante: Oros son trunfos, 1878)

“y encara veent que es chiulen” (El So Christófol, 1789)

“que li chiulen” (Sánchiz Almela: Un novio falsificat, 1892, p.28)

“el chiulen” (Salvador, Carles: Un negosi com un atre, 1921, p.14)

“encara que chiulen” (Peris: El dolor de fer be, 1921, p. 10)

“que chiules” (Coloqui de coloquis, s. XVIII)

“li chiules al gos” (Canyisaes, Monóver, 1910, p. 195)

“chiulets, trompes de París” (BSM, Ms. 6781, Mulet: Gayferos, c. 1660)

“el chiulet que va tocant” (Romans…el gran chasco que han tengut, 1719)

“tisores, / y chiulets” (Ros: Paper… a les Carnistoltes, c.1735)

“si ells no foren uns chiulets, / be tindríen pesetes” (El So Christófol, 1789)

“vols que siga un chiulet, un Charpeta en ulls de rata” (Roquet y Goriet, 1809)

“eixe chiulet” (Fuster: El nano de la falla, 1894, p. 6)

“un chiulet li van comprar a un chiquet” (La Traca, 8 de juny 1912, p3)

“el chiuleter vingué per mí” (Fambuena: Fer les cartes, 1881, p. 9)

“mestre de fer chiulets” (Coloqui nou de Pepo Canelles, c. 1780)

“pocs chiulits” (Galiana: Refrans valencians, c. 1760)

“chiulits” (2ª part Coloqui de Tito y Sento, 1789, p. 5)

“chiulits y safanoriaes” (El Tabalet, 1847, p. 148)

“pegue un chiulit” (Bib. Nac. Ms. 15503, Prims y grosos, 1859)

“el oit nos traspasa/ el chiulit, el chiulit, el chiulit” (Estelles: Himne al Ferro-carril, 1852)

“fa un chiulit” (Els carlistes en Vinaroz, Castelló, 1875,p.21)

“els chiulits escoltant” (Barber: De Valencia al Grau, 1889)

“el chiulit d’un óvila” (Ferrandis: Lluberna, 1914, p.3)

«els chiulits del tren» (Bonafé: La vanitat, 1914, p.10)

“el chiulit més prop” (Baidal Llosá: Amor torna, Castelló, 1917, p. 7)

“s’ou un chiulit” (Barchino: Soldats y criaes, 1920, p.4)

“pega un chiulit” (Valero: Dos fotógrafos ambulants, 1921, p.12)

“el seu chiulit” (Barchino: Els envenenats, 1923, p.6)

“chiulits de bales” (Ruiz, Concheta: Anima valensiana, 1927, p.25)

“aquell chiulit” (Serrano: El llop de la Murta, 1928, p.28)

“comensaren a chiulits” (Conv. sobre la venguda de Suchet, 1813, p.5)

“casi em trauen a chiulits” (Albán, M.: Un ball de convit, 1863, p.28)

Com sabem mosatros, a esta gent al servici del expansionisme arbelloner els sindona lo mateix la singularitat del valenciá. Ells guanyen dinés a grapallaes per fer lo que fan: arrepunyar Valencia y Espanya. ¡Y, ademés, heu paguem en la sanc dels imposts que mos chuplen els polítics!.

 


Artícul en PDF