
Es comprensible que los miles y miles de filólogos que hoy estarían muertos de hambre en la cola del paro —y que ahora ejercen de omnipotentes inquisidores, bien pagados, del adoctrinamiento catalanista—, cometan atentados contra el valenciano; pero que una empresa valenciana se anuncie en catalán en Las Provincias (18/03/ 2021), nos indica a qué grado de miseria hemos llegado. Otro atentado a la inteligencia es el de la publicidad demodé, oxidada, cutre y machista con un pelucón acantinflado, propio de empalagosa película mejicana de hace 60 años. Con la expresividad de un mal ninot de falla, el estafermo nos anuncia el arroz Dacsa… en catalán. ¡Ni gratis lo quiero! ¡Preferixc l’arrós en mercuri y hexaclorobencén del Mekong!.
El español «vivan» equivale al valenciano «vixquen«. Una sola letra puede marcar frontera o isoglosa entre grafías verbales de los modernos valenciano, castellano y catalán. Pero hay más tiña catalanista en el excremento publicitario del arroz Dacsa: la ambigüedad de la frase «salvemlautèntic». Al aludir a múltiples fiestas, sean las de Valencia, Alicante o Castellón, lo correcto sería «Salvem lo auténtic», que englobaría a Fallas, Gayates y Fogueres. Es el modelo sintáctico que fue progresivamente aceptado en idioma valenciano; y prohibido por el fascismo expansionista catalán que nos parasita. Aquí tienen algunos ejemplos (si quieren más, consulten el DHIVAM 2021):
“Tot lo restant del món” (Ausias March: Obres, c.1445)
“lo contrari de les dites coses” (AM. Vila Joyosa. Censal del Magnánim. 15-VIII- 1448)
“lo millor de tot lo que tenia” (Martorell: Tirant, c. 1460)
“fa lo que deu” (Roig: Espill, 1460)
“lo més rohin” (Martorell: Tirant, 1460)
“lo contrari” (Martorell: Tirant, 1460)
“yo faré lo degut” (Esteve, Joan: Liber , 1472)
“fa lo que pot o lo que li diem (…) es lo que tu vols” (Esteve: Liber, 1472)
“farán lo contrari” (Esteve: Liber, 1472)
«lo que voleu… lo més alt” (Trobes en lahors de la Verge, 1474)
“en açó y en tot lo demés” (Autobiog. Bernat Guillem, 1604, p. 116)
“Justicia deu ser elegit segons lo acostumat” (Ginart: Repertori, 1608, p. 292)
“lo que es necesari” (Const. Universitat de Valencia, 1611)
“deixant lo demés” (Const. Univ. Valencia, 1611)
“lo segur” (Pereç, Miquel: Imitació de Iesuchrist, 1482)
«lo que la naturalea no…” (Menaguerra, Ponç de: Lo Cavaller, Valencia, 1513)
“y tot lo que vem” (Fenollar: Historia de la passió. 1518)
“molt menjar, per lo qual…” (Blanquerna, traduit al valenciá, 1521, f. XVIII)
“y dirli lo contrari” (Llull: Blanquerna, traduit al valenciá, 1521, f. XXX)
Total, como todo seguirá igual por la indolencia que nos caracteriza, aquí dejo ejemplos verbales para los 4 o 5 despistados que, casualmente, lean esto. Yo, por supuesto, dejaré de comprar arroz Dacsa hoy mismo, para que no dilapiden ganancias en asquerosos anuncios en catalán y, en consecuencia, que aniquilen el valenciano. Aquí tienen testimonios sobre los que se ciscan los tipejos del Dacsa de marras:
vixc “vixch ab tal tristor” (Timoneda: Misteri del Castell d’ Emaus, 1569, v. 189)
vixc “lley en que yo vixch” (Guerau, G.: Breu desc. del Mestres de Valencia, 1586)
vixc “per tú vixch, oh, sant gloriós” (BUV, Morlá: Ms. 666, c. 1649)
vixc “yo vixc en la esclavitut” (Bib. Nic. Primitiu, Ms. 419, c. 1795)
vixc “no se com vixc” (Llorens, J. B.: Tona y Toni, Alcoy, 1871, p. 21)
vixc “yo vixc en casa” (Arnal, F. P.: L’agüelo del colomet, 1877, p. 21)
vixc “sempre vixc en agonía” (Fambuena: Un fransés en Almásora, 1877, p. 20)
vixc “d’ahon yo vixc” (Pastor, V.: Un meche per afisió, Alacant, 1905, p. 20)
vixc “¡pera qué vixc en lo mon… pera qué vixc!” (Peris Celda: Terres malahídes, 1919, p. 6)
vixc “vixc al costat d´un forn” (De dalt a baix, día dels Inosents, 1920, p.18)
vixc “yo vixc tan llunt” (Llibret Foguera Alfonso XII, Alacant, 1930)
vixc “vixc en el present” (Soler Peris, J.: Els estudiants, 1934, p. 11)
vixca “eternament ab tu vixca” (Colofó del Cartoxa, Valencia, 1496)
vixca “vixca” (Milán, Luis de: El Cortesano, 1561)
vixca “y no vixca recelosa” (Timoneda: Aucto de la Yglesia, 1569)
vixca “Vixca lo pare Simó” (BRAH, ms. Dietari Porcar, 9 de giner 1615). En l’ed. moderna de Castañeda es falsejá la grafía original del ms, que du el val. ‘vixca’, en el cat. “visca”; com també ha fet el catalaniste Lozano Lerma en sa tesis.
vixca “vixca Valencia” (Orti, M. A.: 2º Cent. Can. St. Vicent, 1656)
vixca “¡Vixca, vixca Valencia!” (Valda, I. B.: Fiestas Inmaculada, 1663, p. 282)
vixca “vixca Jesús, que els ha fet anar” (Dolz: Orac. Gregorio Riudaura, 1706, p. 16)
vixca “que habite yo mentres vixca” (Ms. de Jusep Esplugues, retor de la Vall d’Albayda, a.1735)
vixca, revixca “vixca y revixca, fillets” (Coloqui… les festes a la Proclamació, 1746)
vixca “vixca lo mon” (Galiana, Lluis: Refrans, c. 1760)
vixca “vixca com Deu mana” (Galiana, Lluis: Rondalla, 1768, p. 31)
vixca “Vixca nostre General / Vixca Caro sigles mil” (Coloqui en quel So Felip…, 1809, f.3)
vixca “Vixca la Constitusió y…” (Segón rahonament que tingueren don Pascasio y Patatorta, 1823)
vixca “vixca la gallina y vixca en sa pepita” (Medicina curativa de monsiur Laroa, 1827, p.11)
vixca “mentres yo vixca” (El Mole, 1840, p. 52)
vixca “¡Vixca l’armonía!” (Badía y Adell, J.: La Matiná de Sen Roc, 1864, f. 4)
vixca “no será mentres yo vixca” (Balader, J.: Les beseroles, 1874, p. 22)
vixca “mentres vixca yo” (Alarcón, Vicent: El tenorio de Alsabares, Elig, 1891, p. 32)
vixca “no vols que vixca tranquila” (Guallar, J. G.: Nit d´albaes, 1900, p.32)
vixca “¡Vixca Valensia lliure!” (Peris Celda: ¿Voleu llum?, 1918, p.14)
vixca “a no diro mentres vixca” (Peris, J.: Més allá de la lley, 1927, p. 17)
vixca “¡Vixca la llibertat!” (Soto Lluch: El boticari de Villarreal, 1927, p.13)
vixca “¡Vixca la vida! ¡Vixca Gandía!” (Ferrer: A la vora del riu Serpis, Gandia, 1932, pp. 27, 39)
vixca “vixca la llibertat” (Barchino, P.: El cuquet del carinyo, 1932, p.9)
vixca “que vixca tot lo mon” (Valls, E.: Matí de Gloria, Alcoy, 1932, p. 2)
vixca “¡Vixca la senyoreta!” (Garrido, J. Mª: ¡Opresors y oprimits!, en Alacant, 1933, p.27)
vixca “¡Vixca el divors!” (Morante Borrás, J.: ¡En la festa de les falles!, 1934, p. 8)
vixca “que l’atenga… que vixca” (Soler Peris, J.: Els estudiants, 1934, p. 27)
vixca“¡Vixca Orá! ¡Vixca Alacant!” (Llibret Foguera d´Orá, Alacant, 1935)
vixca “pera que tot el mon vixca” (Semanari “El Obrero” d´Elig, 30 de giner 1938)
vixca “¡Vixca el poble, vixca Rusia!” (¡Alacant!, Boletín 18 Brigada, nº 42, 27 marzo de 1938)
vixca “mentres vixca” (Salavert Torres, R.: ¡Aniqueta!, 1939, p.266)
vixca “que diu Vixca Alacant” (Llibret Foguera Pla-Hospital, Alacant, 1944)
vixca “mentres vixca yo” (Llibret Foguera Campoamor, Alacant, 1944)
vixca “¡Vixca Alacant!” (Llibret Foguera Carolines Altes, Alacant, 1952)
vixcam “y vixcam… / tots baix de un Rey” (Sento y Tito… per lo feliz Part de Luisa, 1794)
vixcam “vixcam contents” (En obsequi dels Voluntaris Honrats del Reyne, 1794, p. 3)
vixcam “y vixcam els dos contents” (Millás, M.: Ni rey, ni caball, ni sota, 1874, p.21)
vixcam “éste es canse de que vixcam” (Roig y Civera: El tesor, Gandia, 1884, p. 59)
vixcam “y vixcam com hasta huí” (Peris Celda: Terres malahídes, 1919, p. 3)
vixcam “vixcam tots” (Llibret Foguera Carolines Altes, Alacant, 1930)
vixcau “no vixcau” (Archiu Mun. Elig. Romans del pleit del pollastre, 1776)
vixcau “que vixcau / com viu el gat y la rata” (Palanca: Llágrimes de una femella, 1859, p.14)
vixcau “no vixcau may ahon…” (Calpe de Sabino: La creu del matrimoni, 1932, p.26)
vixcut “per haver vixcut prop” (Archiu Hist. d’Oriola, Llibre 309, any 1676, f. 188 v.)
vixcut “yo, que he vixcut per ella” (Pont, J. Bª: Terra d´horta, 1907, p.24)
vixcut “que han vixcut y han mort” (Gadea: Tipos, 1908, p. 158)
vixcut “com sempre han vixcut baix de la torre” (Canyisaes, Monóver, 1913, p. 224)
vixcut “comprenga que he vixcut…” (Virosque: Un cambi d´habitasió, 1917, p.19)
vixcut “ella y yo ham vixcut…” (Peris, J.: Més allá de la lley, 1927, p. 4)
vixcut “has vixcut en lo poble sis mesos” (Vidal: La llangosta, estrená en Castelló, 1928, p. 29)
vixcut “ham vixcut en pau” (Llibret Foguera Chapí, Alacant, 1932, p. 11)
vixcut “han vixcut tants” (Moliner Valls: ¡Ciutadans, odieu la guerra!, 1936, p. 29)
vixcuts “son vixcuts” (La Chala, 17 d’abril 1926, p.1)
vixcuts “ben vixcuts” (Carceller, Vicent: El fulano de la Concha, 1935)
vixqué “que la dita Dona Johana mentres vixqué…” (APH. Sta. María d´Elig, Sig.168, testament, 13 juliol 1420, f. 46v)
vixqué “ma mare vixqué poc temps” (Roig: Espill, 1460)
vixqué “vixqué santament” (Anónim: Vida de St. Honorat, Valencia, 1495)
vixqué “mentres vixqué” (Guerau, B.: 2º Cent. Can. S. Vicente, 1656, p. 129)
vixquen “vixquen com a bons christians” (Instructions perals novament convertits, 1566)
vixquen “vixquen les cols, les lletugues” (Coloqui de coloquis, s. XVIII)
vixquen “vixquen el Rey, y la Reyna, el Principet y…” (Col. viage de Tito a Madrit, 1789, p. 8)
vixquen “vixca’l Rey, vixca la Reyna, / vixquen per…” (Fábula… el Rat Penat y el Lleó, 1802)
vixquen “vixquen sempre les Fogueres” (Llibret Foguera Alfonso el Sabio, Alacant, 1954)
vixquera “que vixquera sense sombra” (Galiana: Rondalla, 1768, p. 19)
vixquera “si vixquera ma muller” (Ovara, Chusep: Males llengües, 1879, p. 24)
vixquera “si ma mare vixquera…” (Roig y Civera, A.: El barber de carreró, Gandía, 1887, p.9)
vixquera “perque vixquera tot el mon” (Canyisaes, Monóver, 1909, p. 103)
vixquera “¡Ay, si ma mare vixquera!” (Peris: La matansa, Castelló, 1911, p. 9)
vixquera “si vixquera ma mare” (Mollá Ripoll, Enrique: El punt, 1920, p. 8)
vixquera “si la pobreta de ta mare vixquera” (Serneguet, Ismael: Miss Kakau, 1934, p. 9)
vixqueren “tant com vixqueren” (Anónim: Vida de St. Honorat, Valencia, 1495)
vixquerem “si mosatros no vixquérem…” (Comes,P. : ¡Mareta santa!, 1926, p.8)
vixqueres “si tantes vixqueres” (Bondía, M.: Sanch mora, 1908, p.16)
vixques “fer vols que vixques/ fer que parixques” (Roig: Espill, 1460)
vixques “vixques per molt temps” (Gasull, J.: Vida Sta. Magdalena, 1496)
vixques “vixques vos” (Vinyoles: Obres fetes en lahor de St. Catherina, 1511)
vixques “honrant ta patria vixques” (Mora de Almenar: Recopilació de Furs, 1625)
vixques “vullc que vixques” (Roig y Civera: El tesor, Gandia, 1884, p. 49)
vixques “mentres vixques” (Pastor, Vicent: Un meche per afisió, Alacant, 1905, p. 22)
vixques “y que vixques” (Valls: La verbena, Alcoy, 1935, p. 18)
vixques “no vixques tan apurat” (Semanari “El Obrero” d´Elig, 1 de maig 1938)
vixquí “yo vixquí una eternitat” (Bernat, Ll.: Señor Juez de Guardia, 1909, p.12)
vixquí «y vixquí dihuit anys fora del poble» (Burguet Ferrer, V.: Clar de lluna, 1914, p.10)
Mejor que el ridículo que hace el pobre hombre de pelucón y barbas postizas del anuncio, Cantinflas hubiera sido el adecuado para la campaña de publicidad del arroz Dacsa, el que no volveré a comprar jamás. ¡Que se lo coman los catalanazis que nos parasitan y nos destruyen!.