L’atre disapte désat d’abril, núbol y mig plovisnant, aní a dotorejar per alqueríes entre carchoferes y carts verts. Volía vórer al caball nano y pelut que’l tenen per l’horta de Muchamel. Tots li diuen ‘Apache’, y en rahó; perque sembla als que ixíen en aquelles películes de Howard Hawks o John Ford y, segur, al que s’encaramitaven aquella parelleta del flare valenciá y la chicota apache per l’any 1780. L’asunt pasá en terres que més tart inspiraríen els films ‘Río Bravo’, ‘La Diligencia’, ‘Fort Apache’, etc. Lo curiós, com es pot llegir en el manuscrit de Garrigós, es que’l home parlava en valenciá als chiricaues y mescalers, fet que te pelendengues. Deixe l’animalet en pau y, vora al rebals d’un sequiol, guipe un tisparix que, en nyérvits, s’asvara rápit d’un puesto a atre sinse parar per damunt del aigua. Este llarc insecte es el ‘zapatero de agua’ en castellá. Per etimología popular, despitralant la veu (tisparix > tix parix), alguns inventen el semantisme d’un sust. tix y verbal parix.
L’Apache de Muchamel y atres rahonamentes fi de semana (y unes paraules a Lluis el Sifoner y al maganyós Enric Valor)
Publicado en: Articuls