Fa un grapat de díes que‘l periódic fum de boches trau a l’aire, sinse vergonya, l’artí–culet (en perdó) de la sinyora María José Carchano. Ficanmos l’ambut per l’ample, asoltant carchots al valenciá, els monyicots del VOCENTO madrileny fan més mal que un tisparix en el cafe en llet (metáfora llamentable y de poc ingeni, perque’l tisparix sura per aigües quetes, rebalsos de rius y sequioles). Yo crec que Carchano asoles fa lo que creu millor pera que no li punche la renyoná l’extrema dreta catalanera que mos goberna (cultisme etimológic, del lletí gubernāre). M’aulore que Carchano agarra el traductor al fals valenciá de la Generalitat, el repugnant SALT, y que ixca lo que ixca, dasta l’atra safanoriá de carchofa a carchofa.
Atra vegá el dichós ‘esmorzaret’ de Carchano
Publicado en: Articuls