¡Qué llunt queden aquelles paelles del GAV en mig del carrer Pintor Gisbert! Mosatros, terroristes blavers de secá, les feem els 9 d’Octubre, y mos donava lo mateix que ixquera l’arrós socarrat, caldós o fumat, el garrofó dur o les olives ensabataes, perque’l vórer aquell grapat de valencians units pera deféndrer nostre idioma, el valencia modern, nostra cultura y territori mos omplía el cor.
Hui, en noembre d’este 2023, n’hian coses que m’esmusen desde les dents dasta’l copró. Aixina, eixe ‘arbres’ en cónter del valenciá modern ‘abres’ que veig en un cartell del GAV, em fica el monyo vert. Fa dos o tres decenis, tots coneixíen en eixa entitat que ‘arbre’ era un arcaísme que’l IEC y l’AVLL donava als chiquets en la inmersió, ¿y per quína rahó? Per estar viu en catalá. Si el GAV vol recuperar arcaísmes de dona l’IEC y sa mascota AVLL, chafant la llengua que mos deixaren els yayos, poden escriurer nosaltres, ésser, vegada, altres, tornada, etc. A mi m’agrá, com a fósil, l’adv. prep. y conj. migeval ‘aprés’, tan asobint present en els sermons de Sent Vicent Ferrer y poemes d’Ausias March. Dins de poc, el colaboracioniste diari Levante donará la novetat de que s’han tornar cults els antius blavers del GAV (ells dirán ‘cultes’, en catalá).