Sinse que sapiam mosatros cóm ni per qué mijos —encá que aulorem que de manera pareguda als protagonistes dels ‘Visitants’ de Reno y Clavier—, les momies de Pompeu Fabra y Prat de la Riba han revixcolat y aplegat a torrocolló al Reyne de Valencia, disposts a fer calfamans a qui es deixe catalanisar. S’han reencarnat en el president d’una comunitat de vehins, y en donyet d’un empresari serio, no com aquell carniser de Tabernes Blanques de fa 80 anys, com día mon pare, que agarrafunyava cuansevol animalet aufegat en creixcudes de sequiols y, ¡milacre!, dels burros botinflats, serdos o vaques fea botifarres de la binsa en pentolets de cansalá y llomello, abanda de sofrasaes y chorisets en tonellaes de pebrerroig pera donarli color a la carn rafelina. Mes deixem el pretérit y nemon a vórer qué marmolen els espírits esgolats del Nort.
Coloqui, fet a calbot, del so ‘del Cojón’ y la so ‘Porcadona’
Publicado en: Articuls