No molt llunt del Caball1 Vert y el Clevill del Penyó d’Ifach tenim el poble d’Ondara, ahon en 1936 feren chichines als suposts enemics de la República; que, per la cantitat d’asesinats, n’hiavía una manegá. Tot el que anava a misa o tenía un parent en sotanes mereixía que’l unflaren a colps, navaixaes, punchaes d’ahulla saquera per tot el cos, traurerli els ulls, tallarli la faba o les creílles, cremarli en sigarros y, pera acabar la festa, tir al tos. No invente res de res. Eren creatius els cabrons. Aixina, pera trencar el pato, a un desgraciat que li díen Tramoyeres, (conegut de mons pares) el ficaren dins d’un en un cabás y, per mig d‘una corriola, alsat uns metros, desde baix els progresistes y cults republicans, pixats a carcallaes, poquet a poquet li deixaren fet un senllaser, foradat a trons.
En el merdós oli que embruta la paret, raere del chavaloyes alcalde d’Ondara, tenim uns ninots que representen als republicans que ampararen als criminals d’Ondara, Gata de Gorgos, Denia…, uns trompellots que, en total impunitat, feren tot tipo de tortures a cuansevol vehí que’ls caiguera mal. Si a u d’estos criminals li rotava desferse d’algú, en fer una llevantansa y dir: ¡Che, valents, a carregarse a fulanet que’s un fasciste perillós que mos furta els caragols!. Mig peneques, en más alcohol en vena que sanc, anaven rápits a tallarli orelles o li ficaven un rulo per baix del copró mentres, fets uns héroes, bramaven: ¡Vixca la llibertat y vixca la mare que m’ha parit!. Podíen fer totes les animalaes que vullgueren, y els mamarrachos pintats en el cuadro2 may agarraren a ningú d’estos furgabudells, perque eren ells els que aurtaven l’extermini del indefens oponent polític, fora llauraor o flaret.
Prop d’Ondara, en mig de la carretera y raere de ferli la guillerma, tiraren els republicans com a un gos mort al millor paleógraf que tingué la llengua valenciana en 1936, l’erudit Andrés Ivars Cardona, que may havía chafat una formiga. Com ya he parlat prou d’este home en atres escrits y, ademés, no val la pena gastar temps ni neurones (pera aixó y guanyar dinés tenim al republicá de secá Marques de Galapagar), deixe este asunt que’m dona, de veritat, agoníes. ¡Dasta ahón ha aplegat la lliseria colaboracionista en l’antiu y orgullós Reine!. Per cert, yo era republicá en temps de Franco, pero ara, en esta patulea d’espantapardals cuentistes, preferixc ferme d’una secta tibetana y dedicarme al tantriste artístic de Sánchez Dragó.
1 Del lletí caballus, cultisme reintroduit en el sigle XVIII: “vindría algún pasager a caball” (Planells: Vida de fray Pere Esteve de Denia, 1760, p.143)
2 Cultisme, del lletí quadrus, en cámbit o unificació del sonít oclusiu sort q- > c-: “cuadro tan trist com el que…” (Palanca: Llágrimes de una femella, 1859, p.25); “un cuadret al oli” (El Pare Mulet, 1877, p.56)