El diario Levante, hoja parroquial del anexionismo, nos ofrece las habituales salpicaduras de estiércol contra el valenciano, usando el catalán:
cat. “Dissabte de vesprada a Almussafes” (Levante, 11/ 02/2022)
val. ‘Disapte de vesprá en Almusafes’
O : ’Disapte a l’esprá en Almusafes’, construcción similar a:
“per l’esprá” (Llibret Foguera Pascual Pérez, Alacant, 1930)
De Novelda y Alicante, estas eran las morfologías de los días de la semana a finales del 1800:
“es publicará tots els díes, menos els dilluns, dimats, dimecres, divendres, disaptes…” (El Tío Gabia, Novelda, 06 /12/ 1883)
Martí Gadea, fuente lexicográfica fundamental para Corominas, fue un lexicógrafo enamorado del idioma valenciano que, en 1891, antes que los floralistas de Lo Rat Penat lo malearan con catalanismos, escribía:
“Els díes de la semana: Dilluns, acaptar als difunts, / dimats, acaptar…, / dimecres…,/ dichous…,/ divendres…,/ disapte…” (Gadea: Ensisam, 1891, p.467)