
El insulso diario Las Provincias, ambiguo y cobarde, sigue propinando pellizquitos de monja al idioma valenciano. Hoy, de la mano de la alcoyana Carchano nos pellizca con el catalán ‘esmorsaret’, que en lengua valenciana es ‘almorsaret’ o ‘armorsaret’, con esa mínima diferencia morfológica típica de las lenguas hermanas peninsulares.
Por ley del mínimo esfuerzo, dado el nulo resultado de estas líneas, me limito a ofrecer a la periodista Carchano unos ejemplos de cómo escribían sus antepasados, hasta la irrupción de la contaminación floralista, antecedente de la actual actividad inmersora. En primer lugar le ofrezco esta reflexión del etimólogo catalán Corominas que, pese a su condición de expansionista, no quiso silenciar lo evidente:
«el catalán esmorzar es forma reciente, antes se dijo almorzar, como sigue diciéndose en el Reino de Valencia» (DCECH, I, p.204)
Lo que sigue, como siempre, esta tomado del DHIVAM 2022:
almorsar -era vocable del clásic Jaume Roig; no obstant, el traductor SALT de la catalanista Generalitat Valenciana asoles mos dona el cat. ‘esmorzar’, no el val. “almorsar” (Roig: Espill, 1460)
almorsar -del artícul árap al y lletí morsus, ‘mordinyá’; atres donen el vg. lletí *admordium > *admordiare o admordere, étim del mosárap *almorzo, d´ahon naixqueren el val. almorsar, armorsar, armosar; cast. almorzar, cat. esmorzar: “almorzaríem per lo matí” (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c.1408)
almorsar “Aloma doná a son fill a almorsar carn rostida” (Llull: Blanquerna, traduit al valenciá, 1521)
almorsar “aquell almorsava molt descuydat” (Relació del notari Gaspar Cantó, Alcoy, 1568)
almorsar “per be que almorse y dine” (Serres, M.: Sacro novenario, 1669, p. 396)
almorsar “li daven pera almorsar” (Recitado… de Sant Pere Pasqual, en les festes que…, 1743)
almorsar “almorçar una barcella de arrós” (BSM, Orti Mayor: Relació dels bultos, jagants…, 1743)
almorsar “al llit puchen l’almorsar” (Ros, C.: Segona part de les penes, c. 1745)
almorsar “haver almorsat” (Romans… pera riures en Carnistoltes, 1756)
almorsar “els donaré chocolate / en bescuits pera almorsar” (Coloqui del rosí castany, c. 1760)
almorsar “almorçar: comer por la mañana temprano cualquier cosa la primera vez” (Ros, Carlos: Dicc.1764)
almorsar “li vaig donar almorsar” (Coloqui dels serenos, c. 1780)
almorsar “si tens un tros de pa, almorsa” (Bib.Nic. Primitiu, ms. 419. Coloquide la loteria, s.XVIII)
almorsar “¿asó es almorsar, caballers?, profit y salut” (El Mole, 1841, p. 243)
almorsar “l’almorsar aquell” (Bernat: Un ensayo fet en regla, 1845, p. 20)
almorsar. armorsar “voré hasta almorsar” (Mentres pasa la diana, Alcoy, 1855, p. 11)
almorsar, armosar “en la sistella l´armosar porte” (B. Baldoví: Cheroni y Bartoleta,1860, p.6)
almorsar, armosar “qu’estic armosant perdius” (Palanca: El Sol de Rusafa. 1861, p. 9)
almorsar “ferlos l’almorsar als seus marits” (El tío Nelo, 25 d’octubre 1862, p.2)
almorsar “y mos posarem a almorsar” (Bellver: La creu del matrimoni, 1866, p.9)
almorsar “pera almorsar de matí” (Baldoví: La tertulia de Colau, 1867, p. 17)
almosar, armosar “sinse armosar” (Roig y Civera, Antonio: Un chuche munisipal, 1873, p11)
almorsar “y s’angaldix p’almorsar” (Bellido: Un francés de Rusaza, 1876, p. 16)
almorsar, armosar “un armosaret” (Burguet: El tio Sinagües, 1882, p. 10)
almorsar, almoçar “almoçar, almorçar” (Escrig: Dicc. 1887)
almorsar “asentat en ma casa almorsant” (Semanari Garrotá de sego, 5 de agost 1888, Alacant, p.1)
almorsar, armosar “hora ya de armosar” (BNM, Ms. Zapaté: Marianeta de Carpesa, c. 1890, f. 9)
almorsar “a almorsar, bones chulles” (Tafalla, V.: Un defensor de Melilla, Alacant, 1893, p. 14)
almorsar “¿tu tens ganes d´almorsar?” (Rubert Mollá: Colahuet y sa cosina, Alacant, 1897, p. 10)
almorsar “tres mambisos pa almorsar” (Orozco: Mambisos en Muchamel, Alacant, 1897, p.21)
almorsar “¿Almorsarem demá matí en el tros?” (Martínez Ruiz: Canyisaes, Monóver, 1907, p. 51)
almorsar, armorsar «mig rollo pera armosar» (Bernat, Lluis: Gajes, del ofisi, 1909, p.13)
almorsar «me cridá a almorsar» (Fortuñy, A.: Aventura, 1909, p.7)
almorsar “ferse un almorsar” (Montesinos, V.: Un Belmonte de sotana, 1913, p.11)
almorsar “demá… tots a almorsar” (Soler, S.: ¡Mos quedem!, Castelló, 1907, p. 50)
almorsar “no sap guisar, p’almorsar y pa sopar, / sempre li fa…” (La Traca, 1 de juny 1912, p.2)
almorsar “Pareix que almorsaría millor / No almorsaré tan pronte” (Juliá, S.: Novio de Pascua. 1916, p.51)
almorsar “li fará mal el almorsar” (El Tio Cuc, nº 106, Alacant, 1916)
almorsar, armosar “¿Están ya armosant?” (Blat, L.: De sacristá a torero, 1922, p.19)
almorsar “un almorsar prou grandot” (Gómez Polo, J.: Yo mate… bous,1926, p. 12)
almorsar, armosar “yo vullc… armosar, dinar y sopar” (G. Ibáñez: El Tío Boquilla, 1926, p.10)
almorsar, armosar “lo millor será donarli armosar” (Casinos, A.: ¡Ara eres mare!, 1926, p.15)
almorsar “anar a almorsar a Sant Roc de Canet” (Breva, Vicent: Anem a la Madalena, 1930, p. 5)
armorsar “¿T´amanixc l´armorsar?” (Colomer: ¡Me cason…!, Alcoy, 1931, p.2)
almorsar “almorsar, soc masa serio yo en estes coses” (Valls: Matí de Gloria, Alcoy, 1932, p. 7)
almorsar “sen anaven a almorsar” (Valls: La verbena del barrio, Alcoy, 1935, p. 4)
almorsar, armosar “¿Vols que te porte l’armosar a l’horta? (…) ¿Ya ha almorsat?” (Salavert Torres, R.: ¡Aniqueta!, 1939, pp.265, 284))
almorsaret “el almorsaret… frechitá de nyoretes” (Llibret Foguera Alfonso el Sabio, Alacant, 1954)
almolsarets “¿almorsarets? ¿Y botifarres…?” (Peris: La matansa, Castelló, 1911, p. 18)
almorsaret, armosaret “els induix a anar d´armosaret” (Meliá, F.: Tots a Nova York, 1921, p.9)
almorsaret “así un almorsaret, allá una paelleta” (La Tranca deportiva, 21 de setembre 1929, p.10)
almorsarets “almorsarets y berenarets” (Valls: El tio de sa neboda, Alcoy, 1933, p. 8)
almorsariem “almorsariem per lo matí” (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c. 1400)
almorsars “dinars, almorsars y…” (Pla Mompó: Cuentos, 1926, p.50)
almorsat “havent menjat e almorsat” (Roig: Espill, 1460)
almorsat, armosat “no has armosat” (BNM, Ms. 14326, Eixarop de llarga vida, c. 1865)
almorsat “¿Ha almorsat ya?” (Canyisaes, Monóver, 1912, p. 195)
armosar “mon pare me donava tres aguiletes p’armosar” (La Traca, 25 de joliol 1912, p.3)
armosar «tot lo mon a armosar» (Sanchis Civera, J.: Carreres de choyes, 1914, p.2)
armosar “armosar formachets” (Barchino, P.: El cuquet del carinyo, 1932, p.8)
almorsat “ya he almorsat y se que dinaré” (Virosque: La salvasió de la casa,1921, p.9)
almorsat “ya ham almorsat” (Torre y Vidal: La llangosta, estrená en Castelló, 1928, p. 13)