Joanot Martorell y García de Cortázar
Joanot Martorell escribía en catalán, según Cortázar el Malo Cuando surgieron los clásicos Ausias March, Joanot Martorell, Jaume Roig e Isabel de Villena, el latín era la lengua administrativa de los reinos europeos occidentales, aunque algunas de las vulgares (distintas … Leer más
Valenciá ‘arrós en costra’; catalá ‘amb crosta’
En sensatea y esme, sinse encanarme, volía replicar als comentaris destrellatats de García de Cortázar, ‘el Roín’, respecte a mosatros, els valencians; pero llixc lo de «crosta» en ‘Las Provincias’ y em dona aixerdor. Aixina que nemon als eixemples que … Leer más
García de Cortázar y ‘Todo lo que hay que saber’ (I)
Advertencia: siempre que aludo a Cortázar me refiero al malo, al jesuita historiador; no al genial novelista Julio Cortázar El locuaz jesuita Fernando García de Cortázar —mutado en la Belén Esteban de insulsas charlas, coloquios y conferencias—, es Director de … Leer más
ADDENDA a ‘El asesino de palabras’ (documentación sobre muixeranga)
ADDENDA a ‘El asesino de palabras’ en PDF
Un asesino de palabras: Joan Carles Martí
El criminal, salvo que padezca demencia, no suele pregonar sus intenciones; es decir, no sale a la calle y comienza gritar: ¡Hola, soy el conocido catalanista desorejado Joan Carles Martí y, porque me sale del aparato reproductor, voy a asesinar … Leer más
La catalanada del día: ‘orquestra’
Este artícul ixqué fa un temps, pero com els colaboracionistes seguixen fent lo mateix, heu torne a donar en llaugers cámbits. La cotidiana agresión idiomática que padecemos los valencianos no tiene respuesta defensiva por parte de ninguna entidad con poder … Leer más
Encá cau o no’n cau l’Hou d’Orcheta
L’artiste belga Enca Caen, Cauen o Encá Noncauen, vehí d’Orcheta, está arrematant un hou de prop a 5 metros d’altea. L’home, filosófic a temps lliure, diu que vol simbolisar el renaiximent raere de la chichina feta en mosatros per el … Leer más
Coloqui de la «xerrada»entre Peluquins y Cantimplora
Rodejats d’un grapat de disimulats escoltes, els protagonistes charren junt a la frontera del Ajuntament de Valencia. Fa aufegor, y la Cantimplora es dona aire en un palmito republicá. Primer adolívit, en modals y sinse sanc Cantimplora —¡Che, Peluquins, que’l … Leer más
L’Apache de Muchamel y atres rahonamentes fi de semana (y unes paraules a Lluis el Sifoner y al maganyós Enric Valor)
L’atre disapte désat d’abril, núbol y mig plovisnant, aní a dotorejar per alqueríes entre carchoferes y carts verts. Volía vórer al caball nano y pelut que’l tenen per l’horta de Muchamel. Tots li diuen ‘Apache’, y en rahó; perque sembla … Leer más
Los estornudos y Sent Blay
Ya se sabe. Los que intentan mantener heroicamente el idioma valenciano moderno son, a juicio de los inmersores, secesionistas de extrema derecha que merodean por Valencia y su huerta. Por sus pecados lingüísticos merecen ser excluidos del acceso a la … Leer más









